Clark Gable tenia les orelles enormes

hi ha barres de bar que semblen horitzons en flames
i nits que no s’obliden mai, i peus a càmera lenta
com hi ha surfistes a càmera lenta
i també hi ha begudes que no apaguen la set.
no l’apaguen y punto.
qui et penses que ets, tu?
Clark Gable tenia les orelles enormes
però era un puto sex-symbol.
ves a entendre-ho això.
aquella nit el sol es ponia per setena vegada
darrere del meu got de tub i
els minuts anaven lents, anaven tard, i jo
encara no en tenia ni idea que algun dia
n’escriuria un post pel blog

de tot plegat
perquè ni tenia blog ni m’importava vaja.
no sabia que alguna NIT

escriuria això ni que li posaria

M’HO INVENTO TOT
I HO FAIG NOMÉS PER TU, de subtítol.
tens una moneda?
sí, tinc una moneda i un revòlver.
perfecte, som-hi doncs.
[passes que es perden local enllà,
grinyol d'una porta, tres segons tràgics de
silenci i un tret.]
fonem a negre

i punt.