L'oreneta continua suspesa d'un fil, entre la mort i el buit. Les termites que graten i excaven galeries de malson a l'interior de les parets d'aquell edifici clausurat, segueixen treballant, imperturbables al que passa a l'exterior. La Reina no ha emès cap ordre que indiqui el contrari; les soldats, ja se sap, no hi reflexionen gaire, només són allà per combatre les hipotètiques amenaces que puguin venir de fora; i les obreres, doncs ja se sap, també, suant com a negres, tan albines elles, tan entregades a la causa d'una Reina que no fa res més que engreixar-se de tanta inactivitat.
L'oreneta continua suspesa d'un fil, entre la mort i el buit. I jo m'he descobert un nou cabell blanc... Entre la vida i el buit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada