Una companya de la feina m'ha regalat aquesta imatge. Està feta des d'un vaixell, prop del Cap Nord, a la zona més septentrional de les terres noruegues. Va estar-hi fa uns dies. Aquest sol que hi veieu és el Sol de Mitjanit. Dit així perquè en aquelles latituds hi ha èpoques de l'any en què el sol no s'acaba de pondre mai, i la nit té tanta claror com el dia. Aixo, a l'estiu; perquè durant l'hivern és a l'inrevés, el sol no acaba de sortir mai i la nit no te fi. Es veu que aquest fenòmen pot arribar a alterar la conducta de les persones, sobretot les que no hi estan avesades. Sigui com sigui, la Montserrat explica que la sensació de veure el sol baixar pràcticament fins que llepa l'horitzó, per després tornar a remuntar cel amunt, és màgica i inoblidable. Paraula de turista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada