"LOS CRONOCRÍMENES" by Nacho Vigalondo

A QUI SIGUI QUE LLEGEIXI AQUEST POST: ANEU A VEURE-LA, NO US DEFRAUDARÀ. I, A MÉS, EL NACHO S’HO MEREIX. ÉS MÉS, ANEU A VEURE ABANS AQUESTA QUE LA QUE US ANUNCIAVA L’ALTRE DIA... Que per què? Doncs perquè, com tants d’altres, Vigalondo fa anys que ho intenta, fa anys que escriu i concep històries per ser filmades, i té UN TALENT ENORME per parir guions surrealistes i enrevessats, d’aquells que fan que valgui la pena pagar per entrar a la sala.

Tothom ha vist alguna de les pel·lis (o les tres) de l'inoblidable trilogia Regreso al Futuro, no? A Los Cronocrímenes, Vigalondo li dóna una volta més al mite del viatge en el temps i se’l fa seu, alimentant-lo amb la seva ment tan malalta com genial. I quan dic “malalta” vull dir que una persona “sana” només pot “crear” un bon telenotícies, però no aquest argument enrevessat, d’anades i vingudes, polièdric, multivisió, fantasiós, sorprenent. No tothom té el duende necessari per parir un exercici cinematogràfic de primer ordre com aquest [que no sé perquè han trigat tant a estrenar-la a Espanya, o sí que ho sé...] i, sobretot, per escriure un guió com aquest, pura enginyeria, d’aquells que necessiten que, arribats al desenllaç, un personatge aclareixi allò que no acabava de quadrar, i no per trampós, per enginyós. Que segur que hi haurà qui, a la meitat de la pel·li, s’ho vegi a venir tot, que sempre n’hi ha de ments privilegiades voltant pel món; jo, en canvi, sóc dels que, sortint de veure El Sexto Sentido, encara em preguntava: “Però, llavors, està mort, el Bruce Willis?" Però tornem al director que ens ocupa [per cert, nominat a l’Oscar l’any 2005, pel seu curt 7.35 de la mañana]. Si voleu llegir-lo, teniu el seu blog al llistat de links “fonts d’inspiració” d’aquí al costat. Ah, l’actor principal és el gran Karra Elejalde. Recordeu aquell paio que perdia una aliança de prometatge al cul d’una puta a la mítica Airbag? Doncs el mateix. Grandiós. I aquí també es fot en problemes, sense voler-ho. Portat per la curiositat que li encén la visió dels pits d’una noia, mentre observa el bosc que envolta casa seva amb uns prismàtics, es fot dins d'una màquina del temps... i després es passa tota la pel.li patint-ne les conseqüències, i mirant de solucionar-ho tan bé com pot. Com diu un dels cartells del film: “Un héroe imperfecto para una película perfecta”. ANEU-HI, CREIEU-ME.