(L'Informador de Martorell, 3 d'octubre de 2008)
Sovint m’imagino que aquesta porta no és tan sols l’entrada a una antiga font excavada a la roca, mansió d’aranyes grasses com una nou, i d’una legió de mosquits. A vegades fantasio amb el fet de que darrere de les ombres del fons hi ha alguna cosa més que un simple mur natural de terra i pedres; jo hi veig un entramat de galeries... perforades al ventre de la muntanya per una civilització antiquíssima i oblidada. I m’imagino ficant-me dins d’una mena d’escafandre lleuger però hermètic (per evitar els atacs de les bestioles de la foscor) i llençant-me a explorar els misteris de les profunditats amb l’ajuda d’un frontal amb llanterna i un amulet de quan era petit.
2 comentaris:
Jo tinc una foto igual.
;D
J.
Companyerooor, sóc el tipus aquell de LaVola que et va estar demanant expedients durant mig any. Això d'haver de parlar a través del blog no mola massa perquè queden a la llum totes les nostres intimitats...
Res company, només desitjar-te que tot us vagi bé als de l'arxiu, i que si trobes a la Montse Artiaga la saludis de part meva.
Jo ara començaré un cens a Rubí, on tenen 3 vegades més expedients que els que tenieu vosaltres... als meus somnis ja hi torna a apareixer la mireia amb vestit de cuir i un fuet...
Vinga doncs, salut i fins la pròxima
Jordi
Publica un comentari a l'entrada