El què m'encanta d'anar en bicicleta per Barcelona és la sensació de tornar a ser petit; tornar a sentir-me com un nen. Sense obligacions ni pors, i amb tot el temps del món per pedalejar com si res més m'importés i deixar que el vent em xiuxiuegi secrets, mentre faig volar la imaginació i la bicicleta. Massa E. T. i massa Verano Azul, ho sé. Però deixant de banda l'efecte devastador d'aquesta sèrie en el nostre imaginari, la imatge que ara us comentava, anar en bicicleta pels carrers d'una ciutat, sent adult, no té preu. És retornar al moll de l'òs d'aquella sensació de llibertat que vam perdre fa uns quants anys.
(Nota mental: reflexionar sobre què cony m'està passant. M'estic posant un mica massa nostàlgic.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada