Roba de Treball PARELLADA, C/ Mur, 45.
Aquesta setmana contesta les QC el Francesc Parellada (Martorell, 1925), un dels sastres mítics del poble, que els anys 90 va tancar la sastreria per muntar aquesta botiga de roba de treball, amb l’ajuda de la seva dona Pilar i el seu germà Valentí. Granotes de mecànic, armilles amb butxaques, pantalons, jerseis i jaquetes reforçades, i tot tipus de roba i complements resistents. El senyor Parellada té 82 anys i els genolls tocats, però segueix ple d’energia. Diu que es lleva a les 8 per obrir la botiga a quarts de 10. Que els programes que més li agraden són els telenotícies, i que a casa hi miren «TV3, el 33 i 8TV, perquè són en català i nosaltres som catalans». Que al cine «fa dies» que no hi va, però que, si no fos per les cames, el que faria és anar-se’n a ballar amb la seva dona, «perquè m’encantava ballar». Que tot i haver estat un sastre reconegut i amb molts encàrrecs fins a l’últim dia, la seva vocació secreta era la música, «havia tocat el piano, m’agradava i se’m donava bé». Que un dels llibres de la seva vida ha estat «Heraldos del porvenir. Siempre adelante», per les «vides exemplar que s’hi podien llegir». Que si li toquessin 10 milions d’euros a La Primitiva, primer se’ls faria amagar «ben amagats, no fos cas...», i després plegaria. «Tot i que, mentre n’hi hagi per viure, ja en tenim prou», afegeix. I que la vida és «treballar o estudiar, però esforçar-se sempre, i ser atrevit, per tirar endavant».
(Publicat a L'Informador de Martorell, el 12 de desembre de 2008)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada