Qüestions Comercials: «Calçat de somni i sandàlies alades»

Calçats i Estil, Hermes S.L. (C/ Lluís Gaya, 2-A)
Aquesta setmana contesta les QC el Toni Cruz, gerent i dependent d’aquesta sabateria amb nom de déu de la mitologia grega, que calça martorellencs des de l’any 2000. És un espai concebut i decorat amb molt de gust, i presidit per l’escultura d’una de les sandàlies alades d’Hermes (protector dels caminants i déu, entre d’altres coses, dels encontres inesperats), obra de l’artista martorellenca Mari Diego. S’hi pot trobar calçat esportiu i de vestir, elegant i modern, seleccionat amb una fórmula secreta... que el Toni ens ha revelat en exclusiva. Només ven allò que prèviament l’ha enamorat a ell (consell que va donar-li un representant d’una prestigiosa firma de sabates mallorquina en una fira de mostres del ram, fa uns quants anys). Obert de dilluns a dissabte, el seu poètic eslògan és: «Habito tus pasos, sueño tu andar, camino contigo». ¿Què els hi havia dit, estimats lectors? Calçat de somni. El Toni diu que el seu canal favorit és Cuatro, el seu programa, «Callejeros», i la seva pel·li, «Un paseo por las nubes». Que li agrada «la pluralidad que existe en estos momentos» a Martorell, però que escurçaria «las distancias que se crean entre ambos espacios del río». Que el seu autor favorit és García Lorca. I que el futbol li és indiferent, al contrari que Sean Connery, que li encanta, o les cançons de Juanes, que li donen bon rotllo. Que quan era petit, de gran «quería ser yo mismo». Que la seva vocació és «ser feliz», i el seu hobby muntar a cavall. Que si ha de triar un personatge històric, es queda amb Alexandre Magne. Que el millor per anar de vacances és combinar platja i muntanya, i que per desaparèixer uns dies no hi ha res com l’Empordà. Que quan es mira al mirall veu «alguien que busca crecer día a día». Que si li toquessin 10 milions d’euros a La Primitiva intentaria ajudar aquells que s’estima i muntaria una ONG per la gent gran. I que la vida és «una sorpresa».
(Publicat a L'Informador de Martorell, el 2 de gener de 2009. Text meu; foto de Fernando Hoya)