QÜESTIONS COMERCIALS: «No deixis passar el temps...»

Perfumeria AURORA (c/ Francesc Santacana, 17)
Aquesta setmana, contesta les QC la Marisa Olivet, l’actual propietària d’aquest petit però veterà establiment situat al cor de La Vila. Un d’aquells negocis de tota la vida (fa més de 25 anys que funciona) amb clients i clientes fidels, i, alhora, amb l’energia, la capacitat i les ganes de donar-se a conèixer als nouvinguts que es vulguin deixar aconsellar per una esteticista, la Marisa, amb més de 19 anys d’experiència assessorant clients per oferir-los-hi exactament allò que els convé. Perfums, cremes hidratants, relaxants, revitalitzants, per combatre l’estrès, les arrugues o l’envelliment; que fan «de tot menys miracles, vaja», fa broma, la Marisa. Bellesa i salut (la primera depèn de la segona) servida en flasconets, ampolletes i capsetes de tots els colors, mides i marques. Pensats per tenir cura d’un mateix i per presumir. Ideals per regalar o per regalar-se. La Marisa diu que sempre ha estat una enamorada de la música, cosa que possiblement li ve de la mare, que n’era professora i tocava el piano; però, professionalment, ha seguit les passes del seu pare, que es dedicava al comerç. És una dona elegant, sensible i una mica tímida, amb un hobby curiós però comprensible, tenint en compte el seu ofici: col·lecciona flascons de perfums en miniatura. Quan li pregunto, admet que la seva cançó és «The great pretender» (la versió dels «The Platters» o la de «Freddie Mercury»). De la tele, en tria el mític programa sobre el mar, «Thalassa». Parlant de llibres, diu que, últimament, n’està llegint un del polític i filòsof gironí, Alexandre Deulofeu (1903-1978), sobre «la matemàtica de la història» (teoria segons la qual les civilitzacions segueixen “cicles naturals” semblants als dels éssers vius, que, ben sistematitzats, ajudarien a preveure i evitar els conflictes bèl·lics), que li «sembla molt, però que molt interessant». Si pogués, diu que li encantaria viure a la Cerdanya. Si li toquessin 10 milions d’euros a La Primitiva «viatjaria més, sens dubte, tot i no dominar gaire els idiomes». Diu que l’eslògan ideal pel seu negoci seria: «No deixis passar el temps, la pell s’ha de cuidar i protegir». I que la vida és... una carrera d’obstacles.

(Publicat a L'Informador de Martorell, el 16 de gener de 2009. Text i foto, Jordi Benavente)