Deixar-se portar (en somnis) pel petit fill de puta

Abans d'ahir vaig somiar que em fumava un piti (dos anys i pico després de deixar-ho). Recordo que estava somiant, conscient que era un somni. I amb aquesta sensació de falsa realitat, vaig deixar-me fer i vaig fumar-me'l tranquil. Contemplant un cop més tots aquells petits moviments que abans m'eren tan quotidians i (falsament) estimats. Treure'l del paquet amb una sola mà. Col·locar-me'l als llavis, com si fos un joc. Agafar l'encenedor amb les dues mans, torçar el gest "com si fos Bruce Willis" al cinema, i fer-ne brotar una flama amb un cop sec, per donar-li vida al petit fill de puta. Inhalar la primera calada. I, al cap d'uns segons màgics, exhalar-la, sense presses. I així, tranquilament, fins al final... Només era un somni, repeteixo. I millor que sigui així.