Enoteca Divins: «Te’n privaràs?»

Enoteca Divins (Mercat de Les Bòbiles i Pl. Joan Serrats 5 i 7)
Aquesta setmana contesta les QC el Toni Albiol, encarregat de la direcció tècnica i copropietari, amb la Montse Pascual, de l’Enoteca Divins. Un negoci que des de 1996 obre les seves portes, tots els dies menys diumenge, als amants del vi entès com a cultura i com a plaer. Una bodega assortida amb ampolles de totes les denominacions d’origen, nacionals i internacionals; blancs, negres, rosats, dolços, escumosos. I també copes, decantadors i articles de gastronomia selecta. Ideal per aquells que ja són coneixedors i apassionats del «nèctar» de les millors vinyes (i d’altres alcohols), i també per aquells que s’hi vulguin introduir. A Divins s’hi organitzen jornades per descobrir l’art de l’enologia. Per tenir més informació al respecte, podeu consultar la seva web: www.edivins.com, o anar-los a veure personalment. Amabilitat, professionalitat, constància i amor per allò que venen, són algunes de les seves credencials.
En Toni diu que no té cap canal de TV preferit i que no suporta els serials però que s’empassa tots els programes on hi corri una pilota. «Perico fins a la mort», aquest enòleg autodidacta, incombustible i polifacètic també fa un programa de divulgació de la cultura del vi: «El tirabuixó», tots els dimecres a les 12 del migdia a Ràdio Martorell (100.3 FM). El seu personatge històric favorit és el Che. Una cançó que li dóna bon rotllo, «Born to run» de Bruce Springsteen. Una pel·li, «Casablanca». L’últim llibre que ha llegit, com no, «El celler» de Noah Gordon. Però si ha de triar un autor, diu que es queda amb Milan Kundera.
Segons explica, la seva feina consisteix en «mirar de ser feliç, i alhora fer una mica més feliços als demès». El seu client ideal «són tots, però els que confien plenament en els teus consells són els més agraïts d’atendre», admet. De petit volia ser «geòleg», però la seva vocació frustrada és la de cantant.
Diu que el que més venen al llarg de l’any és «vi, cava i whisky», i el que menys, «aigua». Que, de vacances, està bé a tot arreu, però que si pogués viure en un altre lloc, li agradaria Sant Sebastià. Que quan es mira al mirall constata que «al contrari del que passa amb el vi, el pas del temps no millora als humans». Que si li toquessin 10 milions d’euros a La Primitiva es «destaparia un Chateau Petrus», per celebrar-ho, i seguidament s’agafaria un any sabàtic «per conèixer tots els indrets vitivinícoles del món» i reposar, lluny de tot, uns mesos.
(Publicat a L'Informador de Martorell, el 27 de febrer de 2009)