diumenge, 15 de març del 2009

Platós fantasma, buits de persones i d'idees.

Casciari és com un Monegal però en castellà, més jove i, a sobre, freak de les sèries nord-americanes fins a la mèdul·la. Escriu una columna cada setmana a l'EP3 d'El País. I l'últim dia feia una reflexió sobre els realitys que vull compartir amb vosaltres. El que més m'agrada és com barreja criteri, traca, crítica i literatura en els seus textos. Em va recordar el (penúltim) llibre del gran Chuck Palahniuk, Fantasmas, en el qual un grup d'aspirants a escriptor es tancaven en una casa abandonada, per crear sense interrupcions de cap mena... tot i que, al final, és clar, acabaven embogint. Us deixo amb el fragment de la columna de Casciari.

(...) En 2002 hubo un engendro llamado “Estudio de actores”, en donde Antena 3 quiso imitar el éxito de “Operación Triunfo”. No funcionó. Dicen las malas lenguas que los participantes de aquel reality siguen allí, encerrados en un plató fantasma. Se rumorea que nadie se atreve a decirles que el programa duró dos semanas. Ellos creen que ‘todaspaña’ los está viendo, están convencidos de que el éxito ya va por la séptima temporada. No importa si esto es verdad.
Lo cierto es que todas las cadenas siguen metiendo gente en sitios cerrados con el ingenuo objetivo de que ocurra algo. Y casi nunca ocurre nada. Lo mismo pasa cuando los creativos de las cadenas se encierran a tener ideas en los despachos, sospechamos: no se les ocurre nada desde hace años. ¿Qué tal un reality de directivos para la próxima temporada?


Hernán Casciari.