Larsson i el marketing de la mort

Trist però real. Una de les causes de l’èxit de la genial trilogia Millennium (Ed. Columna o Destino) és el fet que el seu autor morís abans de conèixer les repercussions de la seva obra. El periodista d’investigació / escriptor de novel·la negra Stieg Larsson (1954-2004) va patir un atac de cor fatal, just després d’entregar el tercer volum i abans de veure publicat el primer. Sàviament utilitzat pel seu agent, aquest fet dissortat va convertir-se en un filó valuosíssim, en una societat com la nostra, avesada a convertir aquells que destaquen en màrtirs, herois o culpables, segons convingui. Un altre motiu són les circumstàncies de la seva mort, amb les què alguns amics seus i uns quants amants de les conspiracions teoritzen des d’aquell fatídic dia. Larsson era redactor d’Expo, una publicació mensual sueca, especialitzada en corrupteles polítiques, trames econòmiques fosques i activitats delictives de grups d’extrema dreta; fins i tot havia rebut amenaces de mort per alguna de les seves investigacions. Aquell darrer dia, una averia a l’ascensor de la seu de la revista on treballava va obligar-lo a pujar uns quants pisos a peu. Un cop dalt, va començar a trobar-se malament; els seus companys van avisar una ambulància que arribaria tard. Hi ha qui parla dels mals hàbits dels seus darrers mesos de vida. Treballava a Expo durant el dia, i de nit redactava les novel·les que el farien cèlebre, alimentant-se únicament de menjar ràpid, cafè i cigarrets. D’altres parlen de l’estrès provocat per les amenaces i les indagacions que l’ocupaven. I alguns mesclen els dos factors, i ho sumen a la possibilitat que el mecanisme de l’ascensor hagués estat sabotejat. Embolica que fa fort. Quan es barregen en un sol home una mort prematura en circumstàncies dubtoses, una activitat professional tan arriscada com interessant, i més de quatre mil pàgines de literatura negra d’alt voltatge, l’èxit de vendes, i un seient al costat dels escriptors inoblidables, està assegurat. Els seguidors de les aventures del periodista Mikael Blomkvist (romàntic àlter ego de Larsson) i de la hacker Lisbeth Salander (fosca i apassionant heroïna postmoderna) compten les hores que falten perquè arribi el juny (o el maig, segons alguns llibreters) i puguin llegir la tercera i forçada última part d’aquesta saga que provoca addicció.

(Text: Jordi Benavente. Publicat a L'Informador de Martorell el 3 d'abril de 2009).