(Article publicat a L'Informador de Martorell, el 6 de juny de 2008)
L’Alberto Vázquez té 59 anys i viu amb la seva dona al carrer Francesc de Carmona del barri de Can Cases, a tocar del túnel que (com dèiem al passat article «Vist i no vist. L’AVE per Martorell») travessa el subsòl de Martorell, aproximadament des de la deixalleria municipal fins al parc de Can Cases. Les obres del tram Madrid-Barcelona del tren d’alta velocitat s’han acabat; en el seu moment, la Ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, va fer el trajecte fins a Sants, on va ser rebuda per les autoritats i la polèmica; (malgrat tot) els combois van començar a circular l’endemà, complint horaris i número de viatges per dia; i 77 dies després de la inauguració, s’arribava a la xifra màgica d’un milió de passatgers. L’AVE que uneix Madrid i Barcelona, funciona, doncs. Però això no vol dir que tot marxi bé: encara queden serrells pendents.
Quin problema teniu a casa exactament?
Tenim esquerdes a les parets i els sostres, teules trencades i mogudes, goteres, i un problema estructural en una de les cantonades de la casa.
Quan va començar, tot plegat?
Amb l’inici de les obres, el 2003. Des del principi vam tenir problemes de pols, dins de casa, i fang pels carrers; però els tremolors que van provocar les esquerdes i tota la resta, van venir quan van començar a treballar amb la compactadora, una màquina amb una bola de 15 tones que llençaven des de 20 m d’alçada, per compactar la terra. Imagina’t.
Sou els únics?
No, després d’uns quants estudis i peritatges, de la mateixa empresa, va veure’s que eren vuit les cases afectades (totes del mateix carrer). Tres d’aquests vuit veïns van acceptar la compensació econòmica que proposava l’empresa. I ara quedem cinc famílies.
Què heu fet fins ara?
Quan va sortir el projecte (el 1999) vam fer un escrit, advertint de què podia passar, però el van desestimar. Quan van començar els problemes (2003), vam parlar amb Madrid, amb Fomento, i vam anar a reunions a Barcelona. Tot eren bones paraules i promeses de que quan s’acabessin les obres, s’acabarien els problemes i arribaríem a un acord.
I què diuen, ara?
Que, com que l’obra ja està acabada, l’asseguradora de la constructora es farà càrrec de totes les despeses.
I?
Doncs que encara estem esperant, perquè el 2004 van reconèixer els danys però, fins ara, tot han estat llargues. A mitjans 2006 vam demandar-los, el 2007 va complir-se el termini que tenien per respondre, i, des de llavors, estem pendents de judici.
I què demaneu?
Que ens paguin les reparacions de tot el que van malmetre mentre duraven les obres, i que ens ho deixin fer amb els paletes que nosaltres triem.
Has estrenat l’AVE, Alberto?
No, però m’encantaria viatjar-hi. Per què no?
Quin problema teniu a casa exactament?
Tenim esquerdes a les parets i els sostres, teules trencades i mogudes, goteres, i un problema estructural en una de les cantonades de la casa.
Quan va començar, tot plegat?
Amb l’inici de les obres, el 2003. Des del principi vam tenir problemes de pols, dins de casa, i fang pels carrers; però els tremolors que van provocar les esquerdes i tota la resta, van venir quan van començar a treballar amb la compactadora, una màquina amb una bola de 15 tones que llençaven des de 20 m d’alçada, per compactar la terra. Imagina’t.
Sou els únics?
No, després d’uns quants estudis i peritatges, de la mateixa empresa, va veure’s que eren vuit les cases afectades (totes del mateix carrer). Tres d’aquests vuit veïns van acceptar la compensació econòmica que proposava l’empresa. I ara quedem cinc famílies.
Què heu fet fins ara?
Quan va sortir el projecte (el 1999) vam fer un escrit, advertint de què podia passar, però el van desestimar. Quan van començar els problemes (2003), vam parlar amb Madrid, amb Fomento, i vam anar a reunions a Barcelona. Tot eren bones paraules i promeses de que quan s’acabessin les obres, s’acabarien els problemes i arribaríem a un acord.
I què diuen, ara?
Que, com que l’obra ja està acabada, l’asseguradora de la constructora es farà càrrec de totes les despeses.
I?
Doncs que encara estem esperant, perquè el 2004 van reconèixer els danys però, fins ara, tot han estat llargues. A mitjans 2006 vam demandar-los, el 2007 va complir-se el termini que tenien per respondre, i, des de llavors, estem pendents de judici.
I què demaneu?
Que ens paguin les reparacions de tot el que van malmetre mentre duraven les obres, i que ens ho deixin fer amb els paletes que nosaltres triem.
Has estrenat l’AVE, Alberto?
No, però m’encantaria viatjar-hi. Per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada