EL FORN DELS MEUS TIETS (II)

Segueixo sobre la pista.

[Veieu el post, del mateix títol, del dia 7 de julioll]
Novetats del cas: el meu amic Joan aportava la teoria del canvi sobtat de temperatura, cosa que, segons ell, explicaria la trencadissa espontània. “La física no falla”, deia ell que deien els Antònia Font.
Més versions: la del meu amic Jorge, antic ajudant de vidrier. Segons ell, per molt que els meus tiets tinguin aire condicionat (amb el que podrien estar, exagerant molt, a 18ºC), això no hauria de provocar una explosió d’aquestes característiques... perquè els vidres d’aquesta mena estan preparats per això i per més. Segons ell, el vidre “ja venia tarat de fàbrica, i va petar, quan va petar. I si no és això -assegura-, jo no sabria donar-l’hi una altra explicació".

Nota meteorològica: segons testimonis presencials, aquella mateixa tarda, sobre l’hora esmentada, va tenir lloc una tempesta d’estiu d’aquelles amb “activitat elèctrica” de llamps i trons. Si això pot tenir alguna relació amb l’explosió que ens ocupa, de moment, se m’escapa...