EL FORN DELS MEUS TIETS

Estic investigant un possible cas paranormal. De moment, tinc molt poques dades, però crec que, com acostuma a passar, només és qüestió de temps; el vel de misteri que cobreix (i oculta) el fet que m’ocupa, i m’intriga, podria caure molt aviat. O potser no. Potser m'equivoco, i aquest serà un d'aquells casos que explicarem tota la vida, i que anirem inflant amb el pas dels anys, fins a convertir-lo en una mena llegenda per espantar als néts, i als néts dels néts, etc. Un d'aquells casos dels que preferim fer-ne mofa, no fos cas que ens el prenguéssim massa seriosament, i acabéssim per perdre-hi la raó.
Per ara, les dades de que disposo són les següents: tot plegat va passar ahir mateix a quarts de set de la tarda, al dúplex on viuen els meus tiets amb els seus dos fills (el meu cosí i la meva cosina) quan aquests paren per casa, que no és sempre. Ahir, per exemple, només hi eren els pares. Ronden la cinquantena, i estan sans mentalment parlant, almenys com qualsevol de nosaltres, vull dir que no pateixen al·lucinacions ni solen prendre res que pogués provoca'ls-hi, i asseguren que ahir, sobre les 6.30 pm, estant ells al pis superior, van sentir un soroll de trencadissa (un soroll fort i sec), provinent del pis inferior, que els va sorprendre, perquè en aquell moment “no hi havia ningú més a casa”.
Primer va baixar el meu tiet. I al veure de què es tractava (però sobretot, al no entendre'n el perquè) va cridar a la meva tieta perquè baixés. [Per cert, abans no ho he mencionat: també tenen un gos, un lamechochos de color blanc, molt divertit i simpàtic] El gosset també va baixar, com si olorés el misteri que començava a propagar-se per tota la casa, com es propaga, per exemple, l'olor de les escombraries, quan estan molt plenes i fa molta calor, i ja comença a ser hora que les baixem al contenidor.
El que van trobar-se, un cop van ser tots tres a la cuina (d'on havia vingut el terrabastall que els havia inquietat), va ser que la porta de vidre del forn de la cuina havia explotat, esmicolant-se en centenars de minúsculs fragments de vidre fosc, escampats per totes les rajoles del terra de la cuina. Eren (repeteixo) les 6.30 pm, i ells asseguren que el forn estava completament apagat, i que la última vegada que l’havien utilitzat, havia sigut a les 2 pm; de fet, l’havien fet servir els meus cosins, per escalfar-se el dinar, i després, com és normal, l’havien deixat apagat. Per què, doncs, aquesta explosió? I per què ara? Exploten els forns, quan estan apagats? O millor, es trenquen les portes de vidre dels forns, així sense més? Perquè repeteixo: els meus tiets asseguren que el forn estava apagat i, fins i tot, que, com seria d'esperar, les parets del interior estaven completament fredes; una mica brutes (perquè, ja se sap, que els nens s'escalfen el dinar però després no passen una baieta) però fredes.
La meva tieta diu que a vegades sospiten que potser tenen fantasmes al pis. Que alguna vegada s’han trobat coses per terra; i no coses que el gosset pugui haver fer caure, coses que estan molt més amunt que on pugui arribar un gos tan petit. Fins i tot diu que, sovint, tot d’un plegat, el gosset es queda molt quiet, mirant cap al passadís, i s’està així uns segons, com si veiés o escoltés alguna cosa... i que, després d’això, se’ls hi acosta (o millor dit, se’ls enganxa a les cames) i comença a tremolar, com si tingués por d’alguna cosa o d’algú, com si hagués vist (algú?) alguna cosa.
Val a dir que l’edifici del dúplex dels meus tiets no està construït a sobre de cap antic cementiri indi, ni res per l’estil, que jo sàpiga (que això no és cap relat del gran Stephen King, això és real, i m'ho explicava la meva tieta, aquest mateix matí); però sí que hi havia una casa, abans del seu bloc de pisos. Ja se sap que cada vegada queda menys sòl verge, per construir...
Sigui com sigui, ¿algú sap si té una explicació científica i “normal” això de que el vidre de la porta d’un forn exploti així, perquè sí? O hem de trucar a l’Iker Jiménez?