tot va anar molt de pressa, algú va tancar la finestra de cop i
les orenetes van aixecar el vol,
exaltades, per no tornar.
però van oblidar-se una cosa,
l'estiu.
per una vegada,
volaven en direcció contrària,
deixant el bon temps enrere,
rumb al fred.
1 comentari:
Vols dir ?
Les orenetes, no potser.
Élles no potser que s'equivoquin. Si és així, sí que van canviant les coses...
I ho dic, perquè tenim una història, que em fa pensar que és difícil que tinguin aquest error...
Fa molts anys (jo era quasi una nena), que les orenetes venien a casa i es dedicaven a fer els seus entretinguts nius, i les veiem durant unes quantes setmanes, fins que arribava el moment que se’n anaven amb els seus petits. Un any van canviar de parer i no van venir més a fer la seva tasca.
Cada primavera, des de llavors, quan tornen a ser aquí,-diuen que unes, els “pares orenetes” ho diuen a les altres, els “fills orenetes”- fan l'intent de baixar pel cel-obert.
Les que ho proven, el deuen trobar diferent, no els agrada i se'n van.
Però no per això, deixen de visitar-nos i nosaltres quan arriba el bon temps, seguim esperant que algun altre cop, triïn un petit racó del nostre pati, per tenir la seva descendència.
Quan ha coincidit que les hem vist, les hem saludat, i qui sap si algun dia, decideixen tornar-ho a intentar.
Mercè.
Publica un comentari a l'entrada