Entrevista [publicada al setmanari L'Informador de Martorell, el 4 de juliol de 2008] al martorellenc Isaac Sánchez González (Badalona, 1981). Dibuixant de còmics, pintor, mestre de dibuix i guanyador de la darrera edició del premi Josep Coll de Còmic Il·lustrat.
PERFIL
L’Isaac fa 5 anys que viu a Martorell. És dibuixant de còmics, ha estudiat Belles Arts i , des de fa dos anys, dóna classes de dibuix i pintura a petits i joves, a la seva acadèmia, La Finestra, al barri del Camí Fondo. Ha fet una mica de tot: il·lustracions per revistes, tires còmiques, publicitat, fins i tot caricatures al carrer, “petits treballs, per anar tirant i fer el que m'agrada”. Durant el transcurs del darrer Saló del Còmic de Barcelona van atorgar-li el premi Josep Coll, categoria de menors de 30 anys, per la seva obra “El regreso del Hombre Pez”. Són 6.000 euros i la publicació de l’obra, l’any vinent, per Glénat Ediciones. Serà la primera vegada que li publicaran una de les seves obres de manera íntegra, en un llibre de tapa dura i format europeu. (Aprofitem per conèixer-lo una mica més i per felicitar-lo molt sincerament.)
Quan eres petit, què volies ser de gran?
Dibuixant. Ho tenia molt clar. M’encantava la sensació d’obrir un còmic i “fugir de tot” a l’interior de les seves vinyetes; sempre n’he portat un a sobre. Crec que quan un vol fer còmics és per comunicar-se amb aquella gent que té “certes inquietuds”, i fer-ho creant personatges, ciutats, móns...
I quins són els teus referents?
Sens dubte Will Eisner, el mestre entre els mestres. El treball de Carlos Giménez, Mignola, i, com a guionistes, Alan Moore, Jodorowsky.Tots d’estils diferents i excepcionals.
Quin tipus de música escoltes mentre dibuixes?
De tot menys els hits dels 40 principals. Sense música no podria dibuixar ni imaginar històries a la meva manera. Aquest dies escolto música dels 80, però vinc d’una temporada d’escoltar des de heavy a chill-out.
Per què n’hi dius “La Finestra” a la teva acadèmia?
Perquè hi ha una finestra [Somriu.] I perquè un quadre, una vinyeta o qualsevol lloc on hi posis un dibuix o una imatge, també és una finestra.
Quins consells els dones als teus alumnes?
Es tracta de “sentir” el que es fa, sobretot en temes artístics; utilitzar la intuïció. Sobretot intento que aprenguin de sí mateixos. Sona estrany, però és així. S’ha de ser fidel a un mateix, buscar el teu estil i no tenir mai por.
I tu, vas tenir mestres?
Sí, des de petit, i alguns m’han marcat moltíssim. El meu germà, per exemple, que em corregia els primers dibuixos. A l'institut Pompeu Fabra, la Mamen, una professora que em va descobrir moltes coses sobre què significa fer un còmic.
Vas anar a la JOSO?
No. I no tinc molt bones referències d’aquesta escola; és molt digna, i tal... Però crec que per ser un dibuixant de còmics complet has d’aprendre anatomia, perspectiva, color... No només “a fer còmics”, directament. S’ha de saber dibuixar de tot.
Què se sent quan un jurat tan important et reconeix la feina?
La satisfacció de rebre un premi a l’esforç. La prova que val la pena suar tinta, i mai millor dit, per assolir els teus reptes. Als meus alumnes sempre els hi dic que l’esforç té premi, i ho havia de demostrar.
PERFIL
L’Isaac fa 5 anys que viu a Martorell. És dibuixant de còmics, ha estudiat Belles Arts i , des de fa dos anys, dóna classes de dibuix i pintura a petits i joves, a la seva acadèmia, La Finestra, al barri del Camí Fondo. Ha fet una mica de tot: il·lustracions per revistes, tires còmiques, publicitat, fins i tot caricatures al carrer, “petits treballs, per anar tirant i fer el que m'agrada”. Durant el transcurs del darrer Saló del Còmic de Barcelona van atorgar-li el premi Josep Coll, categoria de menors de 30 anys, per la seva obra “El regreso del Hombre Pez”. Són 6.000 euros i la publicació de l’obra, l’any vinent, per Glénat Ediciones. Serà la primera vegada que li publicaran una de les seves obres de manera íntegra, en un llibre de tapa dura i format europeu. (Aprofitem per conèixer-lo una mica més i per felicitar-lo molt sincerament.)
Quan eres petit, què volies ser de gran?
Dibuixant. Ho tenia molt clar. M’encantava la sensació d’obrir un còmic i “fugir de tot” a l’interior de les seves vinyetes; sempre n’he portat un a sobre. Crec que quan un vol fer còmics és per comunicar-se amb aquella gent que té “certes inquietuds”, i fer-ho creant personatges, ciutats, móns...
I quins són els teus referents?
Sens dubte Will Eisner, el mestre entre els mestres. El treball de Carlos Giménez, Mignola, i, com a guionistes, Alan Moore, Jodorowsky.Tots d’estils diferents i excepcionals.
Quin tipus de música escoltes mentre dibuixes?
De tot menys els hits dels 40 principals. Sense música no podria dibuixar ni imaginar històries a la meva manera. Aquest dies escolto música dels 80, però vinc d’una temporada d’escoltar des de heavy a chill-out.
Per què n’hi dius “La Finestra” a la teva acadèmia?
Perquè hi ha una finestra [Somriu.] I perquè un quadre, una vinyeta o qualsevol lloc on hi posis un dibuix o una imatge, també és una finestra.
Quins consells els dones als teus alumnes?
Es tracta de “sentir” el que es fa, sobretot en temes artístics; utilitzar la intuïció. Sobretot intento que aprenguin de sí mateixos. Sona estrany, però és així. S’ha de ser fidel a un mateix, buscar el teu estil i no tenir mai por.
I tu, vas tenir mestres?
Sí, des de petit, i alguns m’han marcat moltíssim. El meu germà, per exemple, que em corregia els primers dibuixos. A l'institut Pompeu Fabra, la Mamen, una professora que em va descobrir moltes coses sobre què significa fer un còmic.
Vas anar a la JOSO?
No. I no tinc molt bones referències d’aquesta escola; és molt digna, i tal... Però crec que per ser un dibuixant de còmics complet has d’aprendre anatomia, perspectiva, color... No només “a fer còmics”, directament. S’ha de saber dibuixar de tot.
Què se sent quan un jurat tan important et reconeix la feina?
La satisfacció de rebre un premi a l’esforç. La prova que val la pena suar tinta, i mai millor dit, per assolir els teus reptes. Als meus alumnes sempre els hi dic que l’esforç té premi, i ho havia de demostrar.
Pots resumir-nos la llegenda de l’Home Peix?
És un mite cantàbric d’un home que va llençar-se al riu i va transformar-se en mig home, mig peix. Al poble on se suposa que va passar, s’ho prenen molt seriosament, tenen la plaça de l'Home Peix, l’estàtua, el passeig... Tot un reclam turístic. I per molts d’ells, va existir: simbolitza la valentia de decidir-se a desaparèixer, a canviar de vida. El meu Home Peix, és aquest mateix, que va desaparèixer fa 300 anys, i ara torna. El poble ja no és el que era, i ell gairebé ja no raona com una persona, és més animal, i també més pur i lliure. Una història divertida, entretinguda i, alhora, reflexiva.
Què et compraràs amb els 6.000 euros?
Tranquil·litat i serenitat, per seguir dedicant-me al que vull.
A qui regalaràs els primers exemplars de l’obra premiada?
Als meus pares, que s’ho mereixen tot; al meu germà, que és la meva inspiració des de petit; a alguns alumnes, que els hi tinc molt “cariño”; i a la Mec, una futura artista que m’ajuda molt.
I quin és el proper projecte?
Tinc algunes idees al cap, relacionades amb el meu món paranoic i surrealista, coses estranyes, que encara han de rebre forma. De moment, però, vull donar-ho tot en el present.
És un mite cantàbric d’un home que va llençar-se al riu i va transformar-se en mig home, mig peix. Al poble on se suposa que va passar, s’ho prenen molt seriosament, tenen la plaça de l'Home Peix, l’estàtua, el passeig... Tot un reclam turístic. I per molts d’ells, va existir: simbolitza la valentia de decidir-se a desaparèixer, a canviar de vida. El meu Home Peix, és aquest mateix, que va desaparèixer fa 300 anys, i ara torna. El poble ja no és el que era, i ell gairebé ja no raona com una persona, és més animal, i també més pur i lliure. Una història divertida, entretinguda i, alhora, reflexiva.
Què et compraràs amb els 6.000 euros?
Tranquil·litat i serenitat, per seguir dedicant-me al que vull.
A qui regalaràs els primers exemplars de l’obra premiada?
Als meus pares, que s’ho mereixen tot; al meu germà, que és la meva inspiració des de petit; a alguns alumnes, que els hi tinc molt “cariño”; i a la Mec, una futura artista que m’ajuda molt.
I quin és el proper projecte?
Tinc algunes idees al cap, relacionades amb el meu món paranoic i surrealista, coses estranyes, que encara han de rebre forma. De moment, però, vull donar-ho tot en el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada