"The Show Must Go On"

Un tema numèric. De mica en mica, s’amplia el cercle de gent que fot cops d’ull a aquest blog. I això, doncs mira, m’enorgulleix, però alhora, depèn del dia que tinc, també m’espanta. Això de “sortir de l’armari” tecnològic ―i fotre’m en aquests meravellosos tinglados―, i descobrir que resulta que no estic sol, que hi ha gent a l’habitació, que et miren, que comparen, que jutgen, que somriuen (o no), a vegades amb complicitat, a vegades amb condescendència, i que, en ocasions, fins i tot opinen, cosa que agraeixo, faltaria més: tot plegat, deia, espanta una miqueta. Però vaja, com que jo vaig de bon rotllo [i escric simplement pel plaer d’esmolar la meva pròpia prosa; en el fons sempre he pensat que s’hauria d’escriure com si ningú més que tu t’hagués de llegir], espero que el públic actuï, també, amb el mateix bon rotllo. I tan amics.
I un tema lingüístic. Ahir vaig llegir que un blog ni es té, ni s’escriu, ni es fa funcionar... un blog es manté. I, tot plegat, m’ha fet pensar en l’expressió en sí mateixa: blog. En anglès no significa res; bé, és la contracció de les paraules web log. I log vol dir diari, de navegació, de vol, etc., i suposo que per això molts n’hi diuen bitàcoles. Quin embolic, no? Després hi ha el cachondeo de si en català és blog o bloc. Jo prefereixo blog, que potser no és la forma correcta, ves a saber, però tampoc pretenc ser un exemple en aquest sentit. Sigui com sigui, the show must go on. No?

[Empty spaces... What are we living for?]