Una altra fantasia o somni que se'm repeteix.
És de nit, i estic al jardí d'una casa als peus de la muntanya de Montserrat, fent-la petar amb uns amics, després de sopar.
De sobte la muntanya s'il·lumina. Però no com si 100 o 200 focus de gran potència s'enfoquessin cap a les seves parets, no, pitjor. És com si la mateixa muntanya, les seves agulles de roca, els arbres i els seus arbustos, brillessin, irradiant llum des de l'interior de la Terra.
I, al mateix temps, comença a sonar aquesta cançó. I va pujant de volum... fins a convertir-se en un so insuportable i terrorífic.
És espantós.
[En canvi, el video-clip em posa palote. Quines coses.]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No creo yo que tenga que subir mucho el volumen de la canción para volverse insoportable y terrorífica. Yo sólo llego a palotear si bajo el volumen.
Nada, Co, que recuperado internet, te saludo, te animo a seguir, y te agradezco el link.
Besitos que te siguen por el camino.
pd: en la comprobación de las palabras las dos primeras son zp (¿eso es tuyo, subliminalmente hablando? :P)
Publica un comentari a l'entrada