"L'alçada dels meus somnis és proporcional a la profunditat dels pous de la meva desesperació. I sovint se'm repeteix la mateixa fantasia. Estic caminant pel carrer, despreocupadament, vestit només amb uns pantalons de color caqui amb moltes butxaques, i de sobte em creuo amb una noia rossa de pits grossos (noti's que tant la noia com la pitrera porten dues esses), que es treu un entrepà de formatge de la bossa i me'l dóna, amb un somriure enorme. Jo dic "gràcies!", però quan acabo de pronunciar-ho, la noia ha desaparescut... i l'entrepà també!, i només hi tinc una formigueta, a la mà."
"Ah, això de la formigueta és molt dalinià."
"I la resta?"
"La resta és un misteri."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada