Per una banda, la possibilitat de que tot plegat surti malament i malgrat tots els experiments previs per comprovar que el LHC (les sigles en anglès del Gran Col·lisionador d'Hadrons) és completament segur, la cosa falli i creï un forat negre que s'empassi la Terra sencera, donant-li la volta com si fos un mitjó, per, seguidament, empassar-se la resta de planetes del sistema solar i, així, al ritme "xuclador" habitual dels forats negres, s'acabi empassant tot l'univers. Per una banda aquesta possibilitat. I per l'altra l'oportunitat de fer un pas més en l'apassionant món de la Recerca Científica, així amb majúscules, aquella recerca capaç de canviar paradigmes i maneres d'entendre i concebre el món.
S'han construit un túnel circular de 27 km de circumferència; una obra d'enginyeria a l'alçada de les expectatives que desperta el projecte, finançada de manera internacional. Una carretera subterrània que no porta enlloc més (és un cercle) que al futur. Entre d'altres coses, pretenen descobrir l'origen de la massa de les partícules, trobant l'anomenat "bosó de Higgs", també anomenat (degut a la seva importància "fundacional") la "partícula de Déu".
El que pretenen els científics encarregats del projecte del LHC, situat a prop de Ginebra, però amb participació de cervells de tot el món, és conéixer com va anar aquell xou del Big Bang, descobrir de què està fet l'univers... cosa que ajudaria a poder preveure com evolucionarà.
En fi.
Tan apassionant com potencialment perillós.
Algunes veus (de reputats científics) denuncien que si la cosa surt malament es podria provocar un desastre apocalíptic. Imaginem-nos un forat negre, amb seu a Ginebra, xuclant el planeta fins a fer-lo desaparèixer, els suïssos que històricament han estat sempre tan "neutrals".
D'altres diuen que estem a punt de viure un moment irrepetible... una gesta que ens farà pujar un esglaó més, en l'escala del Coneixement d'allò que ens envolta.
Si voleu llegir un testimoni realment interessant i documentat al respecte, clickeu aquí. Us ho recomano.
divendres, 8 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada