dimarts, 5 d’agost del 2008

L'espantaocells que estimava als ocells

"Si durant un dia, encara que només sigui un, els ocells i els espantaocells som amics, el món mai més serà el mateix."

Del llibre de relats Tretze Tristos Tràngols d'Albert Sánchez Piñol.

4 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

vaig estar ahir a punt a punt d´agafar eixe llibre... La pell freda em va fascisnar,vaig estar setmanes somiant amb granotots!!!

J. B. ha dit...

la Pell Freda i Pandora al Congo i Pallassos i Monstres, imprescindibles, els tres... I els Tretze Tristos..., també. PER MI aquest paio és el millor escriptor de ficció que ha parit la llengua catalana -ja està dit.

Una abraçada per la Presi del Club de Lectura.
;o)

Comtessa d´Angeville ha dit...

escolta dis-me el mail del senyoret res_de_res que vull preguntar-li una cosa per enviar-li altra!

Nuesa Literària ha dit...

Un geni, el Pinyol. L'admiro molt. A mi, però, m'agrada més en Monzó. Sí, ja sé que amolta gent, no; però mira a mi sí. Intento aprendre cada dia una mica d'ell.
SAlut lectors!