Tinc un cosí que és com un home del Renaixement. I no és que porti el cabell llarg i arrissat, i camises amples de colors clars, vull dir que ho toca tot: la poesia, la prosa, la fotografia, el doblatge... les dones... i ara, també, la interpretació. Només li faltaria inventar enginys voladors i dibuixar homes de Vitruvi per ser complert del tot, vaja. Ése es mi primo. I ara ens ve amb que es vol tirar al teatre. Suposo que, sobretot, se sent atret pel rotllo liberal que es porta la gent de la faràndula, sobretot ara que està lliure i moreno... però, fora conyes, estic segur de que si diu que vol provar amb el teatre, s'hi ficarà fins al coll, amb cos i ànima. Però bé, no empecemos a chuparnos las pollas. Us enganxo la primera mostra (la sensibilitat i la genialitat no s'expliquen, es demostren) i ja callo que, al cap i a la fi, són ells qui mereixen un públic.
El meu cosí és el de les ulleres. El de la barba és un amic seu. El text és del dramaturg José Sanchís Sinisterra. Facin el favor d'apagar el mòbil mentre duri l'espectacle.
Primera part:
i segona part:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
està solter el primo?
que jo sóc un bon partit eh?
gracies, primo!!! això és amor de familia, i la resta són tonteries! no et quedaran pas unes hores lliures per fer de mànager a mode de hobby, oi?
repeteixo: gracies.
Un puto plaer estar penjat al teu blog.
Publica un comentari a l'entrada