Ahir vaig fer dues coses importants: anar al súper del subterrani del Corte Inglés a comprar-hi 7 capsetes de mantega salada, PRÉSIDENT (així en tindrem per un parell o tres de mesos), i començar les classes de Periodisme, per descobrir que potser ben aviat no tindré temps per actualitzar cada dia. El professor de la primera assignatura (que ens ha d'ensenyar a redactar de manera informativa) ja va provar-nos només arribar: va donar-nos una notícia d'agència i ens va dir que n'escriguéssim una notícia de 16 línies, en 20 minuts. Però ja!, va dir. I quan portàvem 10 minuts intentant quadrar el text, llavors, amb una naturalitat assajada a base de molts altres primers dies d'altres cursos, va dir-nos: "va, no, 16 no, 8 línies, sisplau". I au, a reestructurar-ho tot, sense perdre coherència ni informació, i fes que càpiga en la meitat de les línies previstes. És clar, va sonar la campana, i no vaig poder clavar-ho en 8 línies, en van ser 10... però d'això es tractava, no era ahir que havia de sortir perfecte; veurem què passa al final del trimestre.
Per començar, he hagut de deixar a Jon Krakauer al Camp Base de l'Everest... per anar-me'n amb John Le Carré al Munich dels anys 70; hem d'investigar un atemptat amb bomba esdevingut al barri dels diplomàtics. (No puc seguir llegint La Febre dels Cims de Krakauer perquè hem de llegir tres llibres per la setmana que ve: Le Carré, Highsmith i Cercas)
Està clar que això no podrà ser un diari de com va cada dia a la facultat, però us aniré informant i m'aniré desfogant, al blog o al flog, amb tota la regularitat que em sigui possible.
Foto: el nostre viatge a Berlin, el juny passat. És el destacament policial especial que protegeix la sinagoga major de la capital alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada