Berenar al castell de Rocafort, passant per la font del Gilet

(Publicat a L’INFORMADOR DE MARTORELL, el 26 de setembre de 2008)

La setmana passada, personal de la Brigada Municipal va netejar el caminet que duu a la Font del Gilet: un sender estret (de no més de metre i mig d’ample) que també porta al Castell de Sant Genís de Rocafort. En un punt determinat es bifurca, i un ramal va guanyant alçada fent ziga-zagues fins a les portes del castell, mentre l’altre continua suau, fins a la petita i fresca esplanada de la font. Són camins pedregosos i d’arrels vistes, que de seguida queden coberts de vegetació (esbarzers, sobretot) si no es cuiden, d’aquí la importància d’aquesta neteja periòdica. El sender principal neix a tocar de l’asfalt de la carretera de Martorell a Gelida (una mica abans del Km.1) i no està senyalitzat, però no té pèrdua: és el primer que ens trobem, a mà esquerra, si pugem la carretera esmentada. Des d’allà, arribar a la font són 10 minuts; 20, al castell. Excursions (minis) ideals per anar-hi a berenar amb la canalla. [A mi m’hi portaven de petit amb d’altres nanos del barri de la Font de la Mina, en unes sortides estiuenques mítiques, d’aquelles de motxilla, cantimplora i pa amb xocolata, que per alguns de nosaltres van significar el principi d’una passió per la muntanya que encara dura, però això és una altra història.] La placa metàl·lica fixada just a sobre de l’aixeta de la font (avui seca), ho diu ben clar: «l’any 1967, el sr. Pau Sendrós va fer-ne donació a la vila de Martorell». Que vol dir que, des de llavors, la font també és seva, senyora; de tots, vaja. Fins i tot dels follets i les fades, que mai se sap...