Un dia, anant a la muntanya amb un amic, ens va parar una noia. Va dir-nos que havia perdut el seu gosset negre. Que si el trobàvem, portava el número del mòbil en una xapeta penjada del coll. Que era un gosset molt bo que s’espantava fàcilment i que, per això, el seu nom era Por. Aquell nom em va fer pensar en els Set Segells i en tota aquella parafernàlia del Dia del Judici Final. Em vaig quedar amb les ganes de saber com acabava la història. La de la noia, vull dir. El seu gosset es deia Por, i ella tenia uns ulls preciosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada