Menys profunditat, que vol dir més tonteria, que a la llarga vol dir que serem més manipulables. Però si tots serem tontos, ¿qui ens manipularà?

Acabo de llegir un article al diari que adverteix que l'ús d'internet està (mal)acostumant el nostre cervell a llegir i a assimilar -només- textos breus, variats i cridaners. I que, més tard o més d'hora, això ens passarà factura: perdrem la capacitat de llegir i de pensar en profunditat.

En aquest article, un especialista en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, Nicholas G. Carr, "asegura que ya no piensa como antes. Le sucede sobre todo cuando lee. Antes se sumergía en un libro y era capaz de zamparse páginas y páginas hora tras hora. Pero ahora sólo aguanta unos párrafos. Se desconcentra, se inquieta y busca otra cosa que hacer." [Se suposa que no està parlant d'una novel·la trepidant, és clar, parla de llibres teòrics, sobre qualsevol tema.]

Us passa a vosaltres? Sabeu de què parla o no ho heu experimentat mai? És curiós quan passen aquestes coses, les dues: aquesta disminució de la capacitat d'atenció de la que parla Carr, i quan de sobte llegeixes al diari una cosa en la que estaves pensant el dia anterior (jo mateix, ahir). A mi em passa, sí. De fet, ni tan sols m'he acabat l'article del què us estic parlant; fins i tot ara, arribats a aquest punt del post, ja començo a sentir la necessitat de canviar de tema, de buscar una cosa nova. Però ja! Zapping! Zas! A otra cosa, mariposa. Cambio y corto.