Avui he conegut a la Mònica Terribas.
Bé, més que conèixer-la, he assistit a la Classe Magistral que ha impartit als alumnes de la Pompeu, per inaugurar el nou curs de manera oficial. Es veu que la Mònica Terribas (la de La nit al dia, Afers exteriors, Persones humanes o La vida en un xip, entre d'altres programes mítics; la que fins i tot té qui la imiti al Polònia) ha estat professora de la meva universitat fins fa uns mesos, quan la van nomenar directora de TV3. M'ha vingut de ben poc, vaja.
La seva xerrada ha estat la típica ponència vibrant, brillant, interessant i compromesa que un pot esperar-se d'una professional del Periodisme de l'alçada d'aquesta dona rossa, de mirada intel·ligent i directa, marca de la casa; com la seva manera d'entrevistar als personatges de tota mena que portava al seu programa; o la seva manera de concebre i exercir la seva professió (que espero que algun dia també sigui la meva). I consti que no li estic fent la pilota, que al cap i a la fi, mai llegirà aquestes línies.
Ens ha aconsellat que ens esforcem a conèixer les empreses per les que treballem o treballarem, perquè és l'única manera de tenir una bona estratègia, deia; que aprofitem aquests dos anys que tenim per davant, per pensar i reflexionar sobre què volem fer i com, que després, diu, el ritme de la feina no deixa gaire temps per situar-se i un pot perdre el rumb, si no el tenia clar de bon principi; ens ha demanat que no perdem mai la integritat ni els principis, i que prenguem les nostres decisions segons la nostra manera de pensar, encara que ens hi juguem una feina precària, encara que, mentrestant, haguem de fer coses que no ens agradin, només per saber que no les tornarem a fer, encara que això signifiqui quedar-nos sols, contradint tothom, arriscant o, fins i tot, cometent un error.
Mantingueu-vos fidels a vosaltres mateixos, ens ha dit. I venint d'ella no sonava fals, ni gratuït. Sonava autèntic. És així, no puc dir-ho d'una altra manera, i no era l'únic, al sortir, que feia comentaris en aquest sentit.
Tot plegat molt idealista, ho admeto; però ha colat. Aquest migdia ens ho ha colat.
Potser és que ens ha fet un encanteri... o potser és cert, que hi ha persones amb aquest magnetisme i aquesta integritat, que, a més, saben parlar, i són capaços de transmetre allò que pensen, fer vibrar a l'audiència i convèncer, tot i no voler vendre't res, que ja té mèrit.
TV3 (pel què sembla) ha caigut en bones mans. Nosaltres, seguim a la nostra. I demà, jo en faig 28, oh my god!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada