Uns sospiten que tard o d’hora el mataran, i uns altres, directament, el voldrien mort. Molts somien que serà una mena de Salvador, mentre els més realistes senzillament esperen que si guanya les eleccions: els EUA deixin de ser aquest imperi impetuós, paranoic i amb complex de sheriff del oeste de tot el món. I alguns fins i tot aposten a que guanyarà però que, amb el temps, perdrà tota aquesta aurèola de «president negre que canviarà les coses per bé» i acabarà fent polítiques «de blancs» (en el pitjor sentit de l’expressió) i decebent tothom.
Sigui com sigui, està clar que desperta passions i interès. (Recordem a Lou Reed.) Fins i tot hi ha un artista que pretén dibuixar la cara del candidat en tota una hectàrea d’una de les platges de Barcelona, perquè es pugui veure des del Google Earth. És l'Obamamania, que ho impregna tot. A la foto: l'aparador d'una botiga de roba del centre de BCN.
Esperem que la hope que molts tenim avui no s'acabi aigualint ni enfangant com passa sempre.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Començo a necessitar urgentment que passin les eleccions als EE.UU. És una cosa que em fa venir urticària. En primer lloc, perquè nosaltres no vivim en els EE.UU però ens fan participar igualment del seu deliri de poder, i en segon lloc perquè ens venen aquest espectacle depriment i restrictiu com si fós l'apoteosi de la democràcia. A part d'això...bon dia!
Publica un comentari a l'entrada