Barcelona només m'agrada quan plou, i els diumenges al matí. Suposo que té a veure amb la poca gent que hi ha pel carrer i amb la meva naturalesa més aviat misàntropa. Avui he pujat la Rambla sencera sense haver de zigzaguejar. Oh redéu, ha estat tot un plaer. Caminar, tot simplement, sense haver-me de preocupar d'esquivar gent. Passeres sobre un terra mullat i net. Gotetes sobre la meva motxilla. I el baix dels pantalons xop. Però tant és. Tant era: aquesta tarda he descobert botigues i racons i arbres i papereres i fanals i cartells, que desconeixia, perquè sempre estan darrere d'algú. Era com pujar-hi de matinada però sense els borratxos i sense la merda que impregna les rajoles del terra. I, a més, la flaire de les flors de totes les paradetes de plantes de la rambla, regades per la pluja, imagineu-vos-ho, flotava en l'aire. Pluja fina i constant a la capital. Tot O.K. a la gran ciutat. Dia gris, vespre humit, llisquem cap a una nit fosca i freda.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Pluja fina i constant, com la que se suposa que hi ha per aquí.
Bona nit.
J.
Publica un comentari a l'entrada