Aquell ingredient

El seu ritual era una repetició del que ja havien posat en pràctica el seu pare i el seu avi abans que ell. Les alimentava amb pa, sucre i aquell ingredient que no podia ser desvetllat; no pas als profans. I allò els connectava més enllà del pla físic, fusionant l'home amb els animals de tal manera que els secrets de l'un esdevenien els dels altres, i viceversa. I, amb els secrets, també s'intercanviaven certes capacitats físiques. Uns segons després que jo fes aquesta foto, l'home va mirar enlaire i, sense pensar-s'ho dos cops, va alçar el vol agitant els braços com si allò fos el més normal del món, perdent-se cel enllà, amb la resta de gavines de la platja. Van desaparèixer entre crits i xiulets, direcció llevant... [M'encanta aquesta foto. Ja fa més d'un any que la vaig fer. Fa més d'un any que aquell senyor va fotre's a volar davant dels meus ulls.]