el misteri d'un dia de lluna plena, però plena, plena i de fotos a 800 ASA

Avui he sortit a córrer fins al mar, per allò de desconnectar una estona de mi mateix i ser lliure d'aquesta gàbia humana (perdoneu), i allà m'hi ha rebut una lluna enorme, que semblava el putu focus de les torre de guaita de les presons de les pel·lis, de tant que enlluernava... I era tan maca que tothom, però és que tothom a la platja estava fent-li fotos. I jo, que avui portava la càmera del mòbil, també n'he fet una. Però no la penjo, perquè no tinc el cable. Quines coses, no? Sigui com sigui, avui ha estat un dia estrany... Estrany però per bé. I, de moment, deixe-m'ho aquí.