A new life begins

Recordo haver anat a sopar a casa d'una companya de la uni, érem 15 o 20 en una mena de festa privada sense tiquet ni mot de pas, recordo la cervesa tèbia, i el whisky, primer un de car, després el què hi havia, recordo com s'anaven desfent els glaçons en un got que ningú tocava, i l'olor d'unes espelmes blaves, i que algú va comentar alguna cosa sobre la lluna i el seu resplandor... i més imatges soltes, i acudits i comentaris graciosos, mirades, insinuacions, companyerisme.
I avui em llevo i em molesta la llum... del sol. Sento un sabor estrany a la boca, a la llengua. I alhora em sento fort i àgil [acabo de fer equilibris amb el sofà de dos places que tenim al menjador, posant-me'n una de les potes a sobre del dit índex de la mà dreta] i tinc la sensació que oloro i sento coses que abans ni tans sols imaginava [coses petites i livianes que passen a l'habitació on estic o coses que passen fora, més enllà de la finestra tancada del menjador; és com si pugués sentir les passes del gos que algú passeja a dos semàfors de distància, a baix de tot, al carrer] i, ara, em miro el mirall i veig això [no parlo del meu aspecte general, sinó d'aquests dos petits incisius... tan curiosos].

A new life begins, sens dubte.

Les dues fotos que formen el collage d'avui ("Criatures de la nit") van ser fetes per un servidor... sense que es maltractés cap animal, etc.