Larsson, el fred i els peus descalços

Avui que estic encostipat i sento fred a pesar d'estar a casa amb l'estufa encesa, i del jersei de llana que porto, em venia de gust penjar aquesta foto de l'estiu, així de senzill. Que no és que, com que vaig curt de calés i estic aprofitant roba d'altres temporades, vagi mal abrigat. Segueixo tenint la meva the north face (que no me cogerán vivo, vaja). I amb això ja tiro. Amb els pocs bitllets que toco, prefereixo comprar-me llibres, les seves pàgines m'escalfen més, malgrat el virus que estic incubant. Ara estic amb un dels grans, l'Àgueda s'enfadarà perquè no, encara no estic amb Bolaño..., estic amb un suec, investigant la desaparició, fa molt anys, d'una noia de casa bona. Un cas molt enrevessat, que té lloc a la Suècia contemporània, entre personatges molt ben dibuixats, alguns d'ells inoblidables, i escrit de tal manera que la seva lectura esdevé addictiva. [Coneixeu la trilogia i el que ens ha arribat de la vida del senyor Stieg Larsson, no?] [Santy, si lees esto, y aunque sea tarde, acepta un "tenías toda la razón, maestro", de mi parte] I això que només puc llegir al llit, de nit, perquè de dia vaig a la uni, i després al curro, i després estudio i escric cosetes pels diaris del poble o treballets que haig d'anar entregant, que tinc els exàmens a sobre. Per això tampoc actualitzo molt per aquí. Sóc més al flog. En fi. Cuideu-vos del fred, ok?

--------------------------------------------------------------

-¿Y todo esto pasó con el gobierno de derechas?

–No metas a los políticos en esto. Se trata de dinero e importa una mierda si los que designan a los ministros son socialistas o de derechas.

Del llibre Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson.