El meu corrent filosòfic és el Pessimisme. És l’únic corrent filosòfic que no necessita ser demostrat amb grans discursos o teories, n’hi ha prou amb no ser cec.
La vida pot semblar macabra. I, sovint, ho és. La resta són pics –moments, preciosos i efímers com una papallona– de felicitat. S’ha d’aprendre a viure amb això. O saltar...
Saltar.
Tallar-se les venes.
Estampar el cotxe contra un mur a 180 per hora.
Beure cianur, lleixiu, sosa càustica o tres litres de suor.
Plantar-se al costat d’una via i... fer un pas, justament quan passa el tren.
Fotre’s un tret a la boca.
I etc., suposo que ja ens entenem. Tot porta al mateix lloc.
I el més fotut –que cabrona és la vida– és que potser aquesta tampoc és la solució.
La vida pot semblar macabra. I, sovint, ho és. La resta són pics –moments, preciosos i efímers com una papallona– de felicitat. S’ha d’aprendre a viure amb això. O saltar...
Saltar.
Tallar-se les venes.
Estampar el cotxe contra un mur a 180 per hora.
Beure cianur, lleixiu, sosa càustica o tres litres de suor.
Plantar-se al costat d’una via i... fer un pas, justament quan passa el tren.
Fotre’s un tret a la boca.
I etc., suposo que ja ens entenem. Tot porta al mateix lloc.
I el més fotut –que cabrona és la vida– és que potser aquesta tampoc és la solució.
Hi ha tres tipus de persones: els suïcides, els suïcidats i els inconscients. Envejo els últims; entenc els segons; brindo amb i pels primers. Però continuo caminant, què collons.
(Fragments d'un text meu, antic i inèdit; les paraules ferides d'un amic m'hi han fet pensar.)
3 comentaris:
El conec aquest amic???
;)
J.
voy a ver tu fotolog tb...
hi ha qui té vocació de suïcida...
"Escolliré el dia més gris
em menjaré unes sopetes d'arsènic
potser serà massa trist
pot ser i serà poder massa tètric
però és que tinc vocació de suïcida
trauré la tapa de la capseta
més peluda que mai veuré l'aranya
com escala el meu braç l'amiga extranya
com em pica i la sang que raja i que raja
i és que tinc vocació de suïcida
contra la paret tan temptadora tan dura
prendré una embranzida per esbotzar-me el cap
que s'obrirà com una pera madura
quan torni a córrer i m'hi torni a tirar
i és que tinc vocació de suïcida
i ja posats i a la desesperada
em llençaré com un boig des d'un setè pis
mig despullat i amb la pell congelada
despulladet i amb un somriure agraït
però al vol ploraré per tu
i per altres desastres que no sap ningú
segur que diran que és per cridar l'atenció
en el fons no era tant la seva vocació."
Albert Pla
Publica un comentari a l'entrada