Grànter: «Moda per totes les talles»

Boutique GRÀNTER (c/ Francesc Santacana, 30)
Aquesta setmana contesta les QC la Mª Teresa Parera, propietària i dependenta de «Grànter», una boutique de roba femenina de totes les talles, situada just davant de la Casa de Cultura de la Vila, i que, irònicament, ocupa el local que va deixar lliure l’antic «Dolç i Sec», mítica botiga de llaminadures, pastetes i fruits secs, que segur que molts dels nostres lectors recordaran. La Mª Teresa va obrir el negoci l’any 1995, amb la intenció de combinar elegància, moda i mides «reals», de la 38 a la 60. Que no tot són talles 36, a la vida. Ens explica que sempre li havia interessat la moda, i que de més jove va aprendre a cosir i tot, i que, finalment, la inspiració va venir-li d’una parella d’amics de Gavà, propietaris d’una botiga de roba, que van donar-li l’embranzida definitiva. I ja porta 14 anys. Diu que el seu client o clienta ideal, «tant pot ser una persona amb les idees molt clares, com una que no ho tingui tant clar, però es deixi aconsellar». I que si pogués ser la seva pròpia clienta «no pararia de comprar, perquè m’encanta estrenar» I, amb un somriure, afegeix: «Però amb coneixement». Quan li pregunto per les seves aficions, em diu que la botiga li ocupa tantes hores que pràcticament ho considera el seu hobby. I és que ella ho fa tot: porta els números, fa les previsions, tria la roba, munta aparadors diferents i atractius cada setmana, i alhora administra aquella psicologia inherent a tota botiguera, «escoltar i mirar d’entendre als clients, i trobar-los-hi allò que necessiten». Tot un repte, i «molts mals de cap», que assumeix sense por, i amb la passió de qui «ja de petita jugava a ser mestressa d’una botiga». Quan troba una mica de temps lliure, li agrada anar a ballar, al teatre o al cine, «m’encanten les pel·lícules d’intriga i les d’amor». L’última que ha vist és «Australia», amb Nicole Kidman. El seu canal de TV favorit és TV3, i la seva sèrie, «Ventdelplà». En quant a llibres, li agraden els «que expliquen coses reals, com “El alma está en el cerebro”, de l’Eduard Punset». Diu que va néixer en aquest poble, i que no s’ha plantejat mai en quin altre lloc li agradaria viure, perquè ja s’hi troba bé, aquí. Somnis? Diu que sí, que en té uns quants... però no me’ls explica, «del què es tracta és d’anar-los acomplint». I alguna mania? També, segons el seu marit, es veu que «algunes». Diu que si li toquessin 10 milions d’euros a La Primitiva els compartiria amb els seus. I que la vida és una lluita constant, «encara que soni tòpic, és així».

(Text: Jordi Benavente. Publicat a L'Informador de Martorell, el 13 de febrer de 2009)