Un premi més per a l’escriptor condemnat

La ploma ha fet enrabiar l’espasa, tant que li va la vida. Perquè un llibre, per sí sol, no canvia res, però pot aixecar el llençol que cobria la merda, deixant-la al descobert, a la vista de tothom, i provocar sinèrgies. És el cas del reportatge novel·lat, «Gomorra», del periodista i escriptor Roberto Saviano (Nàpols, 1979), que desvetlla gran part de les activitats delictives de la Camorra, la màfia napolitana. Pocs mesos després de la seva publicació (maig de 2006), el seu autor va rebre amenaces de mort. Havia explicat massa coses, molta gent l’havia llegit i, precisament per això, la màfia el va sentenciar. Des de llavors viu amagat i lluny de tothom. El ministre d’Interior italià va declarar-lo símbol de la llibertat d’expressió, i com a tal va decretar que se l’havia de protegir. Avui, pràcticament no li queda ni vida ni intimitat. (Vegin el magnífic reportatge «La no vida de Roberto Saviano», escrit per Miguel Mora a «El País Semanal» del 08/02/2009) Fins i tot quan tanca la porta de casa seva, que canvia contínuament de lloc per raons evidents, Saviano sap hi ha algú, amb armilla antibales i una arma automàtica al cinturó, a l’altra banda de la porta; un dels cinc membres de la seva escorta personal de carrabiners, que vetlla per la seva seguretat. Aquest és l’home que la setmana passada va rebre el cinquè Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, a la trobada literària BCNegra, dedicada al gènere criminal. Dels actes d’aquesta darrera edició, en destacaven el Premi Pepe Carvalho a Michael Connelly, pel conjunt de la seva obra, i la inauguració de la plaça Vázquez Montalbán, al Barri del Raval. Però un dels moments més esperats era la taula rodona: «Gomorra. Un llibre, un fenomen, una persona», i l’entrega del premi al mateix Saviano, que ho té molt clar: «Si un home no està disposat a arriscar res per les seves idees, o és que les seves idees no valen res, o qui no val res és ell». En boca d’una persona sentenciada a mort per la màfia, l’afirmació pren una transcendència tan sinistre com heroica. «Gomorra» ha centrat l’atenció de mig món en un territori molt concret del sud d’Itàlia, on l’extorsió, la corrupció i la violència campen lliurement. Amb tot, l’incansable Saviano adverteix que la màfia és un problema de tot Europa, no només d’Itàlia. Incombustible, compromès i de mirada tràgica, aquest escriptor perseguit de 29 anys va tenir el coratge de parlar alt i clar sobre un tema que molts prefereixen ignorar. Hi ha massa gent implicada, i massa vides i diners en joc. Diu que sap que tard o d’hora acabaran amb ell. Però alhora confia que mentre mantingui l’atenció dels mitjans de comunicació estarà bé. Acaba de publicar dos relats de ficció autobiogràfica, sota el títol «El contrari de la mort». I no deixa d’acudir a tot arreu on el conviden a parlar d’allò que l’ha fet cèlebre i maleït al mateix temps, el seu llibre sobre la Camorra napolitana i les seves implicacions en la societat actual, dins i fora d’Itàlia.
(Text: Jordi Benavente. Publicat a L'Informador de Martorell, el 13 de febrer de 2009)