Miranda July

Hi ha històries que t'entren millor quan estàs sol, i aquella noia passa de tu, i necessites motius per llevar-te cada matí, etc. Recordo quan vaig veure la pel·li Me and you and everyone we know per primera vegada. Aquella paia de les ungles negres no podia estar amb mi perquè encara tenia l'altre al cap, i per això només em deixava abraçar-la, res de sexe (que per això se m'inflaven les bosses dels ous, provocant-me un dolor insuportable) fins que va cansar-se fins i tot d'això, quan ja no necessitava que la consolessin, i va tornar-se'n amb ell. En aquest estat de coses vaig anar al cine, com qui va al temple sagrat, a demanar clemència i/o una segona oportunitat. La foscor del cine em protegiria; la història de vida dels personatges de la pantalla em portaria molt lluny d'allà i, el que és més important, molt lluny de mi mateix i del seu record, la mare que la va parir. La pel·li era el debut al cine d'aquest artista nord-americana (videocreadora, performancer, pintora, etc) anomenada Miranda July. Me and you and everyone we know estava escrita, dirigida i protagonitzada per ella. I era la típica pel·li amb molts personatges singulars, que podrien ser el teu veí o la teva cosina, les vides dels quals s'entrecreuen de manera deliciosa, surrealista, romàntica i tràgica, com només pot passar a les pel·lícules (o a les nostres miserables vides). Mireu-la, si encara no ho heu fet. Fins i tot la banda sonora és inoblidable. La qüestió és que ahir vaig llegir al diari que la July ha publicat també un llibre de relats que ens acaben de traduir. Vaig córrer al FNAC a comprar-lo. Els tristos, els pessimistes, els romàntics, els idealistes, i fins i tot els nihilistes, tenim en aquesta autora una amiga, d'aquelles que sempre tenen alguna historieta per explicar i fer-nos somiar, riure, plorar o, senzillament, emocionar, que tant és quan del què es tracta és d'oblidar-se d'un mateix.