marcant el pas

Sempre tinc algun article per escriure, alguna foto per editar, algun post per penjar, alguna llista per anar al súper, boletes de pols que llisquen pel terra i em demanen, mínim, que passi l'aspiradora, una panxa que demana que surti a córrer més sovint, una polla que diu que m'oblidi de la panxa, que ella és l'única que importa, coses que haig de fer o llegir o escriure o subratllar per la uni, llibres que m'haig de llegir, llibres que em vull llegir i llibres a dins dels quals m'agradaria viure, gent amb qui quedar, gent amb qui desquedar, pel·lis que haig de veure sí o sí, i pel·lis que tal vegada veuria, si ja hagués vist les que haig de veure sí o sí, i rellotges, un grapat esfereïdor de rellotges, d'esfera o amb numerets, rellotges per tot arreu, que em fan marcar el pas.

Però jo em llevo cada dia més despentinat, i cada dia amb menys ganes de pentinar-me.