esferes brillants del subsòl

...buscant tresors amagats sota una sorra daurada i calenta, vaig trobar-te. Tu eres una equació múltiple per resoldre, i jo, una arrel trencada. Vas recollir tota la trencadissa sense dir res i, amb tota la tendresa pròpia de la teva estirp de fades, vas separar el vidre de la palla i vas colar la sorra sobrant, i tot sense ni una queixa. El sol va inundar aquell moment transformant els contorns en reflexos líquids, aclarint les ombres, arrodonint els colors. El meu sol ets tu, que vas ensenyar-me a somriure, recordant-me com es feia. “Acluca una mica els ulls, ensenya una mica les dents, si cal, força-ho una mica, al principi, després ja et vindrà sol”. El meu sol ets tu... i això que jo sempre he sigut més d’ombra. I de muntanya. Buscant tresors amagats sota una sorra daurada i calenta vaig trobar-te; aquell dia havia baixat a la platja. Les gavines xisclaven consignes secretes i grataven el cel blau amb les seves ales imponents. Buscant tresors amagats, vaig trobar-te. I espero no perdre’t. Ara no. Encara no...