dissabte, 26 de juliol del 2008
Aquell tret
El projectil va entrar pel pit i va sortir pel darrere. Durant unes dècimes de segon, pel túnel microscòpic resultant, va bufar-hi una mica d'aire. Després va omplir-se de sang, organs i més aire (ara ja, corromput) que, per si l'impacte no hagués estat mortal, a més, va infectar la ferida.
El colom va caure descrivint giragonses com una revista del cor llençada des del balcó d'un tercer pis; era un colom missatger de permís. I el caçador, un franctirador jubilat.
Després d'aquell tret (l'únic que va necessitar per abatre l'objectiu) va desmuntar la mira, el trípode i el rifle, va tirar-se la capelina per sobre i va abandonar la posició, sense perdre ni un segon. Mig minut més tard, va desaparèixer, fonent-se amb la gentada del carrer Major.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada