Seguíem tancats per dins, al nostre búnquer de la muntanya, emetent bajanades que ens inventàvem sobre la marxa, entre el fum de cigarrets que fumàvem, l'un darrere l'altre, i l'alè del whisky barat que ens encenia la imaginació i ens cremava l'estómac, a parts iguals. El ritme era diabòlic. Només sortíem per pixar. Menjar, el què se'n diu menjar, no menjàvem; rossegàvem fruits secs entre glop i glop de whisky. El què fos, per seguir emetent la propaganda necessària que mantingués al "poble" adormit. Les ordres del quarter general eren ben clares, en aquest aspecte: INVENTAR, INVENTAR I INVENTAR. FINS A NOVA ORDRE.
I en això ocupàvem els dies i les nits. Per la Causa; pel Partit; pel Bé Comú.
[En aquell temps, no ens qüestionàvem res més.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada