-Quants anys han passat des de l'última vegada que tu i jo vam passejar junts per la Lluna?
-Tu i jo no hi hem estat mai, a la Lluna. Què t'empatolles?
-Ah, no?
[Uns segons de silenci; una mirada inquieta aterra sobre un pot de pastilles gairebé buit]
-Quantes... quantes te n'has pres?
-Eh?
-Quantes?! M'escoltes?
-La Lluna... tu i jo... Com pots no recordar-te'n?
3 comentaris:
abans la pistola, ara pastilles...
catàleg de Suicidios Ejemplares?
(interessant llibre de Vila-Matas)
Me l'apunto a la llista de lectures per un futur (incert) proper.
Ara estic amb el Millás, el Barker i el Sánchez Piñol, tots tres genials, en lo seu.
;)
També del mateix Vila-Matas és molt recomenable "Historia de la literatura portátil", un còctel molt interessant fet d'històries reals i d'altres inventades per l'autor.
Publica un comentari a l'entrada