Ratespinyades sota mínims

Seguim amb la sèrie nocturna Llums de la ciutat.
Avui: contaminació lumínica al 100%, ratespinyades sota mínims.

Acabo de sentir a la tele que un ratpenat consumeix diàriament una quantitat d'insectes equivalent a un terç del seu pes. Us imagineu com en són d'importants? Un bon exèrcit de ratespinyades acabaria amb l'invasió del mosquit tigre en un parell de vespres, així, pim, pam. Però encara n'hi ha a Barcelona? No ho sé; però no ho crec. Al menys, no a l'Eixample, per exemple. A Martorell sí que n'hi ha. El finde passat estava jo a la plaça del barri, a quarts d'una de la nit, meravellat, observant a quatre magnífics exemplars (i dic magnífics perquè eren macos, no perquè fossin grossos, que són ben petitons) menjant mosquits sense descans. Fan una feina que m'emociona... perquè jo sempre he sigut del sector de població afectat per les picades de mosquit, a l'estiu. Vaig acostar-m'hi per veure'ls de prop. I són la hòstia. Petits, grisos, cecs, i tan asquerosos com divertits; describien òrbites al voltant de la farola del mig de la plaça. Una sensació molt guapa, sentir-los tan de prop; perquè mola veure que encara queden bitxos com ells. Salvatges, discrets i silenciosos, però indispensables. El puto equilibri de la naturalesa, tan precari i fràgil, tan màgic.