A la foto, tot fent camí a Burgos, estiu de 2007.
M'entrego al Camí, una vegada més. Ara des de Montserrat. I a peu, com sempre. Quarta vegada que me'n vaig a patejar al Camí de Santiago. Com sempre, l'emoció i la trempera de l'escapada. El no saber què em trobaré. Les ganes de medir-me les forces amb el terreny i la calor. De sentir-me sol, de retrobar-me, o no. Les ganes de notar el pes de la motxilla i el tacte de les meves velles botes. La gorra, el bastó, la ronyonera. Les fletxes grogues. El camí.
Marxo 5 dies. Si tot "va bé", dissabte arribarè a Fraga i tornaré a casa. Amb bus, amb tren o a dit, dins d'un camió. I si "va millor", potser m'endinso un parell de dies als Monegros (el desert) fins que arribi a Zaragoza...
Però bé, en principi, si arribo a Fraga, em donaré per satisfet.
Tinc per davant uns 150 km. Fins aviat.
dilluns, 11 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada