"Aquest any toca el Castell dels Reis Mags"

Entrevista a LLORENÇ GUICH (Horta, Barcelona, 1937).
Constructor de palaus i pessebres.
(Publicada a L'Informador de Martorell, el setembre de 2008.)


Encara falten uns mesos pel Nadal, però el senyor Guich ja es prepara per la vinguda del nen Jesús. El que fou propietari i gestor del mític «Cine Nou» del carrer del Mur [on ara hi té una pista de bàsquet coberta el Col•legi La Mercè], avui té 71 anys, està jubilat i construeix palaus en miniatura amb una barreja de paciència, passió i obsessió. No utilitza plànols, calcula les perspectives a ull i, per això, sovint ha de desfer alguna cosa i tornar a començar. El seu taller sembla la part del darrere de la fusteria del mestre Geppetto. Però, en aquest cas, l’artesà no fabrica nens de fusta, sinó castells pels Reis Mags, paisatges i pessebres poblats de pastors, àngels, animals i la Sagrada Família. Diorames on el volum, la llum i la profunditat es miren fins a l’últim detall.


Per què ho fa, Llorenç?
Perquè m’agrada. M’hi trobo bé. I, al final, dius hòstia que bonic. I ara que estic jubilat m’ocupa el temps. Perquè sinó què hauria de fer, anar al bar, a fer un cafè?
Quantes hores hi dedica al dia, una setmana normal?
No més de dues hores, els matins. Solc començar al gener, i allargo la feina fins a finals de novembre. Per Nadal ho exposo.
Quan va començar, quin va ser el seu primer contacte amb l’art del diorama?
Als 12 anys, amb el Jaume Amat... Ell va ensenyar-me a fer les plaques de guix. Ara hi poso porexpan, així pesa menys. I ho reforço amb fullola, que és resistent però lleugera. I després d’aprendre’n la tècnica, amb el Jaume, ja va ser de manera autodidacta. Vaig anar agafant idees d’altres pessebristes o maquetistes, i fins i tot d’arquitectes. Que no compartim materials, però sí maneres de fer.
Els ha exposat en algun lloc, els seus diorames?
Als multicines del Centre Comercial d’Abrera. Des de 1998 en faig dos, un naixement i un passatge de la vida de Jesús o de la Bíblia. Imagina’t si hi ha possibilitats: l’arribada d’Egipte, la fugida d’Egipte, Betlem, la Samaritana, l’Anunciació i, dels Reis d’Orient: un descans en el camí, la caravana o el que toca aquest any, el castell. N’hi dic castell perquè palau em sona massa «rimbombante»... No?
Té deixebles o amics amb qui comparteixi aquesta afició?
Deixebles no, perquè no n’ensenyo a ningú. I amics, mira, el Joan Colom, per exemple, quan érem més joves, la meva especialitat eren els diorames, però ell sempre guanyava els concursos de la categoria de «pessebres populars», que és aquell que es fa pla, sobre una taula, amb la molsa i tot plegat.
De tots els que ja ha fet, de quin n’està més orgullós?
No n’hi ha cap de concret. Amb tots m’ho passo bé. He tingut dues èpoques, una en la que feia un diorama pel vestíbul del Cine Nou, cada Nadal, i aquesta segona època, al Multicines Abrera.


En què o en qui s’inspira?
Buf! No ho sé... en la Bíblia, en altres pessebres, en postals nadalenques, en fotos o dibuixos que veig.
Escolta música, mentre treballa?
No, jo sóc més de tertúlies, a la ràdio. De fet, escoltava Catalunya Ràdio... Però ara que ha marxat el Bassas, no sé què escoltar, estic molt emprenyat, tu. Mira, ara tenia Ràdio Martorell...
Hi ha alguna escena que se li resisteixi per complicacions tècniques? Algun somni en miniatura irrealitzable?
Doncs, no. Jo vaig rumiant i calculant d’any en any, buscant la inspiració. I l’última cosa que se m’ha ficat al cap és recrear el port d’Egipte.. Per això m’he fet fer una rèplica del vaixell en miniatura que van trobar a la tomba del Tutankamon. Me l’ha fet un senyor del Barri de la Mina que és un artista fent vaixells de fusta, el Josep de cal «Bocassa». En té un munt. I també compto amb la bona feina dels germans Colomer, de Barcelona, que em fan figuretes a mida, o els d’Artesania Bertran, que fan les millors palmeres...
Digui’m una pel•lícula de romans que consideri un clàssic?
Home, «Ben-Hur», que era impressionant. No? O «La Túnica Sagrada», que va ser la primera en Cinemascope. Però això millor que ho reservem pel dia que m’entrevistis per parlar del Cine Nou, no?
No ho dubti.