"Milestones" - Miles Davis

Una peça de jazz d'aquelles que és millor escoltar quan comença a fer-se fosc a la ciutat però encara ens queden coses per fer. Sortir a caçar. Sortir a suar. Sortir a alimentar-se. El què sigui. Són Miles Davis i la seva colla, engrescant al personal. Crec que van enregistrar-ho l'any 58, imagineu-vos si ha plogut, i la força que segueix tenint, malgrat tot. Feu-me un favor: pugeu el volum dels altaveus i cliqueu el PLAY, ja mateix. [De fet, l'important del post és la cançó, no aquestes paraules.]
Tant és si encara no s'ha fet fosc a la vostra ciutat (doneu-li temps a la nit) o si resulta que avui no esteu perquè us engresquin o si plou i teniu els vidres entelats o si heu menjat massa i us pesa l'estómac, simplement, deixeu-vos portar. Deixeu-vos penetrar pels ritmes i el vent. Enceneu el vostre join de rigor o el què sigui que fumeu, si fumeu, ompliu-vos un gotet del què us vingui de gust o senzillament estireu les cames i arrapengeu els peus a sobre d'algun coixí, què sé jo, poseu-vos còmodes, vull dir. I espero que us agradi. Avui això va dedicat a tots els que passeu per aquí i a mon avi, que avui fa anys, i ja en tenia 30 quan Miles Davis i els seus van gravar Milestones.