«No és que el sistema capitalista estigui fallant –va dir fa poc per la tele un catedràtic d’Economia–, és cíclic, que vol dir que tan aviat pot pujar com pot baixar, i així successivament». Em va recordar aquella cançó sense fi, que va ensenyar-me el meu avi, de petit: «Una vegada un ciclista de pega, en un revolt, va caure dins del fang (patim-patam!) i es va fer, en el culet, un forat que se’l tapava amb un paper, i aquell paper, deia així: Una vegada un ciclista de pega...». I vaig pensar que la situació econòmica actual sembla aquella cançó: l’ensopegada del ciclista de pega és l’equivalent a la fatal relliscada dels crèdits de risc dels Estats Units, i nosaltres –i aixó és el més emprenyador– som els que anem amb el cul enlaire.(Publicat a L'Informador de Martorell, 24 oct. 2008. Text i foto: J. Benavente)
1 comentari:
Amb el cul a l'aire i sempre ensopegant.
;D
J.
Publica un comentari a l'entrada