En un vagó de rodalies on ja no hi cap ningú més, hi ha una mare amb dos nens maquíssims, que són com una mena de «Zipi y Zape» postmoderns. Juguen amb els cromos d’uns dibuixos animats japonesos, i ho fan cridant, com si fossin dos obrers en una sorollosíssima cadena de muntatge. Estem així des de que hem sortit de Barcelona, però la mare no els hi dius res: o tant se li’n fot, o no sap com fer-s’ho, o ja està absolutament immunitzada. La resta de passatgers intercanviem mirades nervioses però ningú es belluga. Alguns miren la mare amb ulls acusadors, i uns altres es reprimeixen les ganes de cometre un infanticidi, mentre els petits angelets segueixen jugant i bramant com si fossin nebots de la família Manson. I jo, com que no puc concentrar-me en el llibre que tinc a les mans, decideixo deixar-lo i aprofitar per repassar mentalment la llista de la compra: iogurts, cerveses, pomes, pa, suavitzant, xocolata, no tenir fills...(Publicat a L'Informador de Martorell el 14 de novembre de 2008)
1 comentari:
la meva filla em diu de tant en tant:
mare, t'adones de tot el que hauries pogut fer si no m'haguessis tingut a mi????
A mi m'agrada molt viatjar i ella es refereix, als diners dels que hauria pogut disposar enlloc d'invertir-los en ella.
I jo li dic: T'adones de tot el que m'hauria perdut si no t'hagués tingut???
TOTES DUES RIEM.
i AFEGEIX: Digues el que vulguis però.. no tindré fills !!!
ÉS UNA OPCIÓ PERSONAL.
Publica un comentari a l'entrada